Aquesta és una carta oberta a l’home que mai no em va tractar com jo mereixia. I el vaig estimar com mai abans...
Aquesta és una carta al meu marit que no em va tractar com jo ho volgués. Aquesta és la seva trucada de despertar i espero que canviï...
Si us preocupa el meu amor, el respectareu. Si us plau, no em facis odiar...
Tot el que realment necessito en una relació és coherència i esforç. O bé em comprometeu o em deixeu anar. Necessito algú amb qui sempre pugui comptar...
Vaig deixar-ho entrar perquè se sentia bé. Quan faràs el mateix?..
He trobat tants motius per allunyar-me. T'estimo molt malgrat tots ells, si us plau, dóna'm un motiu per quedar-me...
Vaig llegir en algun lloc que de vegades creem els nostres propis pulsos cardíacs segons les expectatives. Potser m'esperava molt d'un tipus no afectat emocionalment i danyat...
Aquesta és una carta a l'home que hauria de deixar anar el que ja no estima. Espero que llegeixi aquesta carta i que la faci feliç amb algú altre...
Quan finalment t’adones d’això, si us plau, no em tornis. No em busqueu, perquè tindré molt de temps. Queda’t amb ells i passa la resta de la teva vida lamentant el fet que t’hagis apartat de mi. No mereixeu res millor...
Una història sobre la noia que no va obtenir l'amor que es mereix...
Sempre heu actuat com si no us hagueu de fer responsable de la manera que em heu maltractat. Com si les meves llàgrimes, les meves nits sense dormir, les meves inseguretats que vau provocar i els meus brots de cor no fossin del vostre negoci...
Aquesta és la carta a la meva ansietat i als meus pensaments tòxics. Una carta al meu mal, els meus dimonis...
Aquesta és una carta al noi que no sabia apreciar l'encertat...
Tot i que encara t'estimo, encara et trobo a faltar, encara et fa mal, sé que algun dia seràs un record llunyà...
Aquesta és una carta oberta a l’home que mai serà el meu. Només volia que sabés què sentia tot aquest temps i que es preguntés si em valia la pena esperar...
Aquesta és una carta no enviada al meu ex. Està escrit per alleujar tot el meu dolor i trobar algun tipus de tancament...
Gràcies, per ser el pare que tothom mereix tenir i ser el pare no podia ser més beneït per estimar...
Espero que algun dia també se’n recordi de mi, quan un desconegut faci alguna cosa per recordar-me o quan ensopegis amb un record...
Em vaig perdre, la meva autoestima, els meus somnis. Ho vaig perdre perquè et vaig estimar més que no pas a mi mateixa i va ser hora que vaig canviar això i vaig fer les coses bé...
Em pregunten: 'Realment, després de tot aquest temps, encara el recordeu?' i l’únic que em creua és com mai no m’he oblidat de començar...