Perdoneu-vos per estimar a la persona equivocada

Si no teniu escamots contra ningú, per què us en disposeu? Si no podeu perdonar les persones que l’envolten per fer coses sense voler, per què no us podeu perdonar? No sabies que et faria mal. No sabíeu que us donaria per fet. No ho sabíeu!



Perdó, doncs, perdre’t la persona equivocada.



Ningú no us dirà que s’han embolicat en trobar-vos. Ningú no us explicarà totes les seves falles, defectes o dimonis quan us trobin. I ningú no et dirà que el seu amor no és l’amor per a tu. I no hi ha cap manera de saber si no us dona la possibilitat. I sé que t’odies a tu mateix per donar oportunitats a persones equivocades, sé que estàs enfadat amb tu mateix per haver quedat amb la gent equivocada.



Però no eres quitter i no ho heu estat mai. Quan estimes, estimes de tot cor. I quan trieu algú, ho feu cada dia amb tot el vostre ésser. I això és el que et fa tan especial, això és el que et fa tant sorprenent. No deixeu mai que les persones equivocades us ho apartin, perquè les més adequades estan a la vorera del desgavell.

Perdoneu-vos per confiar en la gent equivocada.



Mai se sap qui jugarà la seva confiança i qui la mantindrà en seguretat. Mai se sap qui et respectarà per confiar en ells i qui et tractarà com un ximple. Però imagina quina tristesa i solitud hauria estat la teva vida si haguessis allunyat tothom i ho haguessis tingut dins de tu mateix. Imagina’t quina pressió t’hauries sentit i com de fadrí has ​​estat. Deixeu-ho anar tot i deixeu-ho sortir tot. Sempre hi haurà persones que us demostrin que la confiança és complicada, però també hi haurà persones que us demostraran que són dignes de la vostra confiança.



Perdoneu-vos per haver deixat entrar la gent equivocada.

Quan deixis entrar algú, confies que mantindrà el cor segur. Quan deixes entrar algú, deixa que vegi les parts més profundes i fosques de tu. I de vegades no funciona. De vegades no saben com contenir-te, de vegades no saben compartir silenci amb tu. I de vegades no volen aprendre.



Però hi haurà gent que tindrà l’honor de mantenir-vos a la nit. Hi haurà gent que tindrà l’honor d’estimar-vos i escoltar-vos el batec del cor. Hi haurà algú que et besarà al front i tindrà la sensació que et besés l'ànima. Algú que veurà tots els vostres defectes i els besarà de totes maneres. Algú que us ajudarà a recollir tots els vostres trossos i a besar-los. Perdoneu-vos que no deixeu entrar les persones equivocades, de manera que pugueu donar la possibilitat als més adequats.



Perdoneu-vos per estimar la persona equivocada.

Sé que fa mal, sé que et sents estúpid per estimar algú tan malament. Sé que estàs enutjat per deixar-se caure per algú tan poc profund i significatiu. Però no ho sabíeu. I no el deixis fer més temps. No deixeu que les seves paraules tòxiques us envelenin més. Deixeu-los anar, deixeu-lo anar. Perdoneu-vos per estimar un idiota, perquè us va ensenyar una cosa molt més valuosa.

Et va ensenyar que no és amor si et fa mal. Et va ensenyar que hi ha un munt de forats a qui només els interessa jugar amb les emocions i el cor. Et va ensenyar que hi ha psicòpates, putos i nois que no saben estimar. Però només perquè no saben com, no vol dir que no valgui la pena.

Per tant, no us negueu la possibilitat de conèixer algú que serà tot el que necessitàreu i tot allò que mai creieu que necessitàveu, perquè encara esteu enfadat amb vosaltres. No deixeu que tots aquests idiotes del vostre passat allunyin la vostra felicitat. Deixeu-los on pertanyin i poseu-ho tot al foc. Et mereixes més que estar enganxat en el passat a la gent equivocada. Mireu el futur amb els adequats. Encara que hagis de ser tu mateix, encara és millor que es va perdre en el passat.